Marduk y el so dragón, d'un sellu cilíndricu Babilonia. Cuando esta ciudá se convirtió nel centru políticu de los estaos unificaos del valle d'Éufrates nos tiempos de Hammurabi (Sieglu XVII e.C.), llevantóse como cabeza del panteón de dioses babilónicos.
Marduk(Cuneiforme: 𒀭𒀫𒌓 dAMAR.UTU; Sumeriu: amar utu.k "magüetu del sol, magüetu solar"; Griegu: Μαρδοχαῖος(Mardochaios); Hebréu: מְרֹדַךְ, Modernyu: Mərōdaḵ, Tiberianu: Merōḏaḵ) dios babiloniu primoxénitu d'Hala, foi'l soberanu de los homes y los países.[1][2][3][4][5][6][7] Apaez mentáu nel Códigu deHammurabi, onde'l mesmu Hammurabi declara que Marduk ye'l sirviente diariu del templu.[8][9][10][11]Cuando Babilonia convirtióse nel centru políticu del valle del Éufrates na dómina de Hammurabi (sieglu XVIII e. C.), Marduk adulces empezó a xubir hasta la posición de xefe del panteón babilónicu, posición qu'adquirió por completu na segunda metá del segundu mileniu antes de Cristu. Na ciudá de Babilonia, adorar a Marduk nel templu d'Esagila. Marduk ta acomuñáu cola arma divina Imhullu . El so animal y sirviente simbólicu, a quien Marduk una vegada venció, ye'l dragón Mušḫuššu.
Grabáu nel códigu d'Hammurabi, que representa al dios Marduk sentáu frente al conquistador babiloniu.[12] Como deidá de la xusticia, Marduk entrega a Hammurabi les lleis que teníen de siguir los homes.